LA BRETXA - ÀFRICA ** Impulsem la comunicació audiovisual i el cinema documental com a instruments per a la transformació social i la lluita contra l'exclusió social
Més de 50.000 persones estan a punt de desplaçar-se a causa de la por a les represalies i la violència dels combats entre M23 i les tropes de l'exercit congoles (FARDC) i les de la Missió de Nacions Unides (MONUC) que fins ara han donat suport al govern. Quan això passa a l'est de la R.D. Congo el món mira cap a un altra banda: Gaza i Israel, Síria o la visita del president Obama al sud est asiàtic no deixen espai per parlar de les pors i la violència física que una vegada més pateixen els congolesos.
Això, no nomès en el nostre context mediàtic, sinò que cap de les 100 paraules o 100 imatges del portal web 10x10,que recull els principals mitjans d'informació anglosaxons, reflecteix avui l'amenaça al Kivu Nord. Malauradament, ni la violència ni el silenci mediàtic són novetat per aquesta part del mon.
Organitzacions No governamentals, ciutadania
global, relacions Nord – Sud, violacions dels Drets Humans, són termes que
sovint utilitzem les persones i organitzacions que promovem la cooperació al
desenvolupament, els drets humans i la pau. Però quina es la percepció i el
coneixement d’aquests termes fora d’aquest cercle?
La comunicació social vol construir ponts
entre el cercle de convençuts i altres sectors socials que tenen una relació
superficial, puntual o ocasional amb les realitats o amb el discurs
intel·lectual que hi ha darrera de les paraules concretes.
L’any 2009 La Bretxa juntament amb altres entitats catalanes va impulsar una plataforma d’intercanvi i cooperació sobre la situació a la R.D.
Congo que permetés reforçar una agenda de sensibilització i incidència adreçada a la societat catalana i les seves institucions.
Llavors constatàvem que malgrat les
greus conseqüències de la guerra per a la població local (anomenada “la primera
guerra mundial africana”) i les importants connexions entre la violència armada
al país i les nostres pautes de consum, la informació que s’oferia als
ciutadans era insuficient i de poca qualitat.
Des de la seva constitució, la Xarxa d’entitats per la R.D. Congo, mitjançant la organització de xerrades, la projeccions del documental "Blood in the mobile" o el
llançament de la campanya “No, amb el meu mòbil", ha tractat de millorar el
coneixement sobre la situació a l’est del país i desvelar alguns vincles foscos amb la nostra economia i política internacional.
L’esforç comunicatiu també ha arribat a la
nostra identitat com a Xarxa. L’any 2011 vam establir una col·laboració amb
l’Escola d’Art i Disseny Superior Pau Gargallo per a la definició de la nostra identitat
corporativa. Durant el curs 2011- 2012,
dos grups de trenta-dos estudiants del Grau Superior de Gràfica Publicitària acompanyats per
les seves professores han analitzat les percepcions sobre la R.D. Congo, els
valors, les activitats i les característiques de la nostra iniciativa. El
resultat han estat 32 propostes d’imatge corporativa (logotip i imago) per
apropar-nos a la societat.
La elecció de la imatge ha estat difícil per
l’alta qualitat de les propostes però la millor valorada ha estat la que us
adjuntem. Creiem que recull molt bé el nostre esperit col·laboratiu amb
entitats d’aquí i d’allà, la mirada esperançada cap a la R.D. Congo i la
importància de la mobilització social.
Gràcies estudiants i professores de l'EADS Pau Gargallo ¡¡
Emocionante. Estar
allí, en la Haya, el pasado día 14 de marzo, en la Corte Penal Internacional
(CPI), todo el equipo de cineastas, el día del veredicto, ¡¡del primer
veredicto en la historia de la Corte Penal Internacional!!, el veredicto al
“líder guerrillero” congolés Thomas Lubanga Dyilo, acusado de reclutamiento de
niños y niñas durante el conflicto que asoló la rica región congolesa de Ituri,
al este del país, al este de la bella y, por muchos años maltratada, asesinada,
expoliada, vapuleada, República Democrática del Congo (RDC).
Después de cuatro
años de producción y de investigación para el documental Dossier Lubanga
(actualmente en fase de post producción), después de dos rodajes en el congo y
de un rodaje en 2010 en el seno de la CPI, epicentro de la llamada “comunidad
internacional”, allí estábamos. La
Bretxa con un equipo compuesto, en esta ocasión, por una mayoría de
estudiantes del Centro de Estudios Cinematográficos de Catalunya (CECC),
emocionados, preocupados, contagiados de toda la tensión y la expectación que
el caso Lubanga generaba ese día. También con multitud de dudas e interrogantes
sobre el sentido de la justicia, sobre el resultado del caso y su impacto en el
Congo, sobre el posterior impacto en el conjunto de la comunidad internacional,
y en la propia institución de justicia internacional.
Ese 14 de marzo
lluvioso, a las diez de la mañana, la Historia sucedió ante nuestros ojos, y
allí, apretujados en la sala de prensa, el reducido espacio en el que la dirección
de la institución de justicia había reunido a todos los que, como nosotros, se
habían presentado allí con una cámara al hombro, escuchamos en los monitores la
lectura del veredicto por parte del juez Adrian Fulford, y sentimos retumbar el
veredicto no sólo en ese espacio, también a lo largo de los pasillos de la gran
institución acristalada, en cada esquina, en el restaurante, en la biblioteca,
en cada uno de los rincones de una institución que, tras la detención del ex
líder guerrillero, llevaba ya más de 8 años preparándose para este momento
decisivo en su desarrollo, su primer veredicto, su primer pronunciamiento.
Una gran cantidad
de medios de todo el mundo informaron ese día de la noticia con mayor o menor
morbo e incluso Angelina Jolie ponía su rostro ante la prensa internacional,
apoyando la decisión final de los jueces frente a las atrocidades del recientemente
denominado “ Kony del Congo”. El reducido equipo de documentalistas de La Bretxa, también poníamos nuestra
cámara frente a los protagonistas del caso.
Ahora, apenas unos
días después de ese rodaje, y con más de 70 horas filmadas en total desde que
tuvo lugar el inicio de esta producción que ha recibido apoyo económico de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Institut Català Internacional per la Pau y Justícia i Pau Barcelona, , se extiende ante nuestros ojos el horizonte del montaje. Un camino arduo que nos
llevará tiempo y trabajo y que correrá paralelo a otros dos momentos decisivos
para la institución: el pronunciamiento de la sentencia definitiva (prevista
para dentro de unos pocos meses), y la decisión sobre la reparación para las
víctimas, un momento histórico y absolutamente novedoso para la justicia
internacional y sobre el que la propia Corte todavía no puede adelantar nada
porque ni tan siquiera ellos mismos saben cómo lo van a encarar.
A pocos meses para
la finalización de la película, con algunos, no todos, interrogantes disipados,
y con mis esperanzas depositadas no sólo en un buen y correcto primer paso de
esta reciente institución de justicia internacional, sino también en el posible
y real advenimiento del respeto por la dignidad y por los derechos humanos de
la población de la República Democrática del Congo, de momento aquí os dejo el
primer teaser del documental Dossier Lubanga, acabado tan sólo unos días
antes de esta definitiva y fundamental fase de rodaje.
Segurament, avui has llegit o has escoltat, potser a través del teu
mòbil, la notícia del dia a Catalunya: comença el Mobile World Congress (MWC) a
Barcelona. La gran trobada per conèixer les innovacions d'un sector que mou
milions d'euros però que té una costat fosc, allunyat de les càmeres de
televisió i de les redaccions dels diaris que durant tota la setmana seguiran
l'esdeveniment.
Aquest costat, es diu República Democràtica del Congo (R.D. Congo) i és
el país del que provenen bona part d'uns minerals coneguts popularment com
coltan, imprescindibles per a la fabricació dels mòbils, entre d'altres
productes d'alta tecnologia.
Fa més d'un segle Conrad va situar a la R.D. Congo una de les seves novel·les
més conegudes, el "Cor de les tenebres", història sobre la violència
humana amb el rerefons de la explotació colonial dels recursos i problemàtiques
relacions entre africans i europeus.
Durant les darreres dècades els media
ocasionalment ens han apropat a les tenebres més recents de la R.D. Congo en forma
de guerra, violència sexual contra les dones, i inestabilitat política. Però,
sabies que amb el mòbil que portes a la butxaca pots ser còmplice de la
perpetuació d'aquesta història de violència?